Els
països
Suïssa
Suïssa

Dades Bàsiques Dades Bàsiques

Govern

La web oficial del Govern ofereix informació actualitzada sobre la seva estructura i les seves funcions. S’hi pot accedir a través d’aquest enllaç.

Principals ciutats

Bern (Berna, capital de la Confederació), Basel (Basilea), Genève (Ginebra), Lausanne  (Lausana), Zürich (Zurich).

Idiomes i moneda

Idiomes: Alemany, francès, italià i retoromànic.

Moneda: Franc suís. Et recomanem que verifiquis el tipus de canvi amb l’euro, a títol orientatiu, es pot trobar informació clicant aquí.

Estructura política

Dades facilitades per la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea

Suïssa és un república federal parlamentària de dret creada per la progressiva agregació de cantons o regions. La Constitució de 1848 va establir el pas d'una confederació a un estat federal en què els cantons gaudeixen d'una gran sobirania. El 1874 es va redactar una nova constitució, a la qual s'hi van incloure algunes modificacions l'any 1999 que van entrar en vigor l'any 2000, i que segueix vigent des d'aleshores. Suïssa té un sistema polític basat en la divisió dels poders: executiu, legislatiu i judicial.

Consell Federal i Cap d'Estat
El Consell Federal (Govern suís) exerceix el poder executiu. Està format per set consellers federals (ministres) i cadascun assumeix la responsabilitat de la gestió d'un departament federal (ministeris).
El president de la Confederació i cap d'estat és nomenat per l'Assemblea Federal per un termini d'un any, segons un principi de rotació entre els consellers federals. Té poques competències atès que té funcions honorífiques.
El Consell Federal és elegit cada quatre anys per l'Assemblea Federal.

Consell Nacional i Consell dels Estats
El Parlament, o Assemblea Federal, està format per dues Cambres, l'anomenat Consell Nacional i l’anomenat Consell dels Estats.
Els seus membres són elegits per quatre anys.
Consell Nacional (Nationalrat o Conseil National). Està compost per 200 membres elegits per un sistema proporcional. Els cantons i els semicantons tenen garantit un mínim d'un representant amb independència de la seva població.
Consell dels Estats (Ständerat o Conseil des Etats). Es compon de 2 diputats per cada un dels 20 cantons i un per cada un dels 6 semicantons. L'elecció es fa pel sistema majoritari.

Una característica fonamental del model polític suís és el freqüent ús del referèndum. Se’n diferencien dos tipus:

  • Referèndum obligatori: totes les modificacions constitucionals aprovades pel Parlament requereixen el beneplàcit popular. A més dels tràmits constitucionals, tota adhesió de Suïssa a organitzacions internacionals com l'ONU o la Unió Europea exigeix el consentiment del poble.
  • Referèndum facultatiu: l'electorat suís pot sol·licitar una votació pública reunint 50.000 signatures en un termini de 100 dies, i d'aquesta manera pot anul•lar una llei ratificada pel Parlament Federal.

Existeix la possibilitat de legislar per iniciativa legislativa popular. Tot ciutadà amb dret a vot pot sol•licitar una modificació constitucional o un article suplementari a la constitució federal, entre d’altres. Per fer-ho, s’han de reunir 100.000 signatures vàlides en un termini de 18 mesos.

Organització territorial

Dades facilitades per la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea.

Suïssa és una confederació de 26 estats, denominats cantons, dels quals tres estan dividits en semicantons amb finalitats administratives. Els cantons i semicantons són els següents: Aargau, Appenzell Ausser-Rhoden (semicantó), Appenzell Inner-Rhoden (semicantó) , Basilea-Camp (semicantó), Basilea-Ciutat (semicantó), Berna, Friburg, Ginebra, Glarus, Grisons, Jura, Lucerna (Luzern), Neuchâtel, Nidwalden (semicantó) , Obwalden (semicantó) , Sankt Gallen, Schaffhausen, Schwyz, Solothurn (Soleure), Thurgau, Ticino, Uri, Valais, Vaud, Zug i Zuric.


Entre tots els cantons hi ha un total de 2.889 municipis. Cada cantó té la seva pròpia constitució, poder legislatiu, govern i corts.
Els cantons gaudeixen d'una gran sobirania: tenen competències en tot allò que no exclogui la Constitució federal i exerceixen tots els drets que no han estat delegats expressament al poder federal.
Les competències exclusives de la Confederació són les relacions exteriors amb els estats (tractats, declaracions i signatura d'acords de pau, etc.), defensa nacional, abastament de blat, control de les duanes, correus i emissió de bitllets de banc i moneda, etc.
Les competències compartides són principalment les que han estat atribuïdes per la restitució de la Confederació als cantons de part dels seus poders legislatius o bé perquè la Confederació no legisli i deixi als cantons la possibilitat de completar la legislació, si cal.
Finalment, les competències exclusives dels cantons són l'organització de les institucions cantonals i comunals en la mesura que no entrin en contradicció amb els principis fonamentals de l'estat central, l'organització dels serveis públics i l'Administració, el manteniment de l'ordre, l'assistència pública, etc.

Relacions Internacionals

Dades facilitades per la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea.

Suïssa acull seus de moltes organitzacions internacionals com ara les Nacions Unides, l'Organització Mundial del Comerç (OMC), el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Organització Internacional del Treball (OIT), l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i el Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN).

informació