Els
països
Sud-àfrica
Sud-àfrica

Cobertura sanitària Cobertura sanitària

El sistema sanitari sud-africà combina l’assistència mèdica pública, dirigida i gestionada pel  Ministeri de Salut (Department of Health) amb la privada.

Així, l’assistència mèdica pública és universal i en poden fer ús tots els nacionals sud-africans i els estrangers residents legals al país. Tot i així, només és gratuïta pel que fa a l’assistència primària. Si es tracta d’assistència secundària (especialitzada), es cobra una tarifa anomenada Uniform Patient Fee Schedule (UPFS), que depèn del tipus d’assistència requerida i el nivell d’ingressos del pacient. Aquesta tarifa es calcula depenent de la categoria de l’hospital on es faci la consulta (de més barat a més car):

  • Nivell 1: consulta feta a un hospital de districte.
  • Nivell 2: consulta feta a un hospital regional.
  • Nivell 3: consulta feta a un hospital universitari o privat.

I de la categoria del metge consultat (de més barat a més car):

  • Nivell 1: consulta a un infermer.
  • Nivell 2: consulta a un infermer especialitzat.
  • Nivell 3: consulta a un metge de capçalera.
  • Nivell 4: consulta a un metge especialista.

Així, els pacients amb el nivell de renda més alt i els estrangers en tots els casos paguen la totalitat de l’import de la UPFS, mentre que les rendes inferiors paguen només una part del seu import. Tanmateix, les dones embarassades o que estiguin donant de mamar al seu fill, els nens menors de sis anys, els pacients que reben una pensió estatal o que es troben a l’atur estan exempts de qualsevol pagament. Es poden consultar els detalls de la UPFS  aquí (accés al web del govern regional de la Província Occidental del Cap).

El govern sud-africà, a causa de la manca de fons pressupostaris, dóna prioritat a l’assistència primària, que acostuma a prestar-se en establiments sanitaris de caràcter local, en els quals es practica sobre tot la medicina preventiva (per exemple, les vacunacions) i on molt sovint només hi ha infermers i no metges.

Per la seva banda, l’assistència especialitzada es presta només als hospitals públics, els quals pateixen d’una manca crònica de mitjans materials i humans (més acusada a l’àmbit rural) que fan que aquests només siguin utilitzats per les persones sense recursos.

Conscient d’aquesta situació, tan perjudicial per al 80 % de la seva població, que és la que fa servir aquests serveis, el govern sud-africà està treballant en una reforma del sistema sanitari públic que inclourà l’establiment d’una seguretat social a l’estil europeu, l’anomenada  National Health Insurance, que obligui tots els ocupadors a proporcionar assistència mèdica als seus treballadors.

Contràriament, l’assistència mèdica privada, que cobreix el 20 % restant de la població, és excel·lent, disposa de molt bons professionals i instal·lacions, però és molt cara, la qual cosa obliga a qui vulgui fer ús dels seus serveis a comptar amb una assegurança mèdica. Aquesta assegurança pot ser completament privada, costejada íntegrament pel beneficiari, o parcialment o totalment costejada per l’ocupador (d’acord amb el que estableix la  Medical Schemes Act, 1998), que pot assumir el 50, 75 o fins i tot el 100 % del seu cost. Es pot consultar una llista dels proveïdors privats d’assegurances mèdiques existents actualment al país  aquí.

Si es tracta només d’un viatge de turisme, és obligada la contractació d’una assegurança mèdica internacional que cobreixi qualsevol incidència que es pugui produir durant el viatge, així com la repatriació a Espanya en cas de malaltia o accident greu.

informació