Els
països
Regne Unit
Regne Unit

Dades Bàsiques Dades Bàsiques

Govern

La web oficial del Govern ofereix informació actualitzada sobre la seva estructura i funcions. Pots accedir-hi a través d'aquest enllaç.

Principals ciutats

Londres (capital) Bath, Belfast, Birmingham, Bradford, Bristol, Cardiff, Edimburg, Glasgow, Leeds, Liverpool, Manchester, Sheffield

Idiomes i moneda

Idiomes: Anglès, gal·lès.

Moneda:

Lliura esterlina. Et recomanem que verifiquis el tipus de canvi amb l'euro (a títol orientatiu, es pot trobar informació clicant aquí).

Estructura política

Dades facilitades per la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea

El Regne Unit és una monarquia constitucional, malgrat que no disposa d'una constitució formal escrita. Gran part de la Constitució britànica es materialitza en documents com lleis, tractats o sentències judicials, també en fonts no escrites com ara les convencions constitucionals parlamentàries o les prerrogatives reials.

La branca executiva és encapçalada pel monarca britànic (càrrec hereditari), que és el cap d'Estat, i pel primer ministre, que exerceix la funció de cap de Govern. Si bé els poders polítics del monarca són en teoria amplis, a la pràctica són limitats. El monarca escull el primer ministre i també el pot destituir. Nomena i destitueix els ministres (sota el consell del primer ministre) i fins a l'any 2011 podia també dissoldre el Parlament. El monarca, en la governança real, té tres drets constitucionals: el dret de ser informat, el dret d'aconsellar i el dret d'advertir; per fer-ho manté reunions setmanals amb el primer ministre i periòdiques amb els membres del Gabinet. El monarca del Regne Unit és també cap de la Commonwealth i monarca dels 16 regnes que en formen part (d'un total de 53 estats). A més, té el càrrec de comandant en cap de les forces armades britàniques i de governador suprem de l'Església d'Anglaterra.

El primer ministre nomena el Gabinet de Ministres i el presideix. Tradicionalment, els ministres són seleccionats d'entre els membres de la Cambra dels Comuns i, en menor grau, de la Cambra dels Lords. El primer ministre, nomenat pel monarca, és normalment el líder del partit majoritari a la Cambra dels Comuns, i el Govern depèn del seu suport. Encara que en la teoria el primer ministre és un primus inter pares , a la pràctica té molt de poder, fet que fa que en ocasions es parli d'un semipresident. A més de ser el líder del partit majoritari, el president del Gabinet i el cap del Govern, el primer ministre és també el líder de la Cambra dels Comuns, i així dirigeix el procés de creació legislativa. També actua com a comandant en cap de les forces armades (tot i que el títol correspon al monarca): pot declarar la guerra i autoritzar l'ús d'armes nuclears.

El poder legislatiu britànic resideix en un Parlament bicameral, compost per la Cambra dels Lords i per la Cambra dels Comuns.

La Cambra dels Lords és la cambra alta del Parlament. Les funcions de la Cambra dels Lords s'han anat reduint amb les successives reformes a les quals s'ha sotmès la Cambra. D'una banda, la Cambra dels Lords exerceix un control sobre el Govern tot i que no pot treure la confiança al primer ministre (la Cambra dels Comuns sí que ho pot fer). Pel que fa a la funció legislativa, la Cambra dels Lords pot iniciar el procés legislatiu i també esmenar les iniciatives que provinguin de la Cambra dels Comuns. La capacitat de rebutjar lleis ha quedat molt reduïda i en l'actualitat només pot perllongar el rebuig per un període d'un any. Encara que ja no conserva cap rol judicial, tradicionalment la Cambra dels Lords havia tingut un important paper en aquest àmbit i fins a l'any 2009 actuava com a tribunal d'última instància, paper que ara realitza el Tribunal Suprem del Regne Unit. Aquesta Cambra actualment comprèn 760 membres, dels quals aproximadament 670 són lords amb títol vitalici, 92 lords hereditaris (que romandran al càrrec només fins que les últimes reformes hagin estat acordades i implementades) i 26 clergues. L'any 1999, el Govern va eliminar el dret dels lords hereditaris a esdevenir automàticament membres de la Cambra dels Lords.

La cambra baixa del Parlament britànic, la Cambra dels Comuns, està composta per 650 membres elegits per sufragi universal per a un període de 5 anys mitjançant un sistema uninominal majoritari ( First-past-the-post ). Una de les funcions de la Cambra dels Comuns és la de control del Govern; setmanalment és du a terme el Questions Time on els membres de la Cambra poden interpel·lar el primer ministre i els membres del Gabinet respecte de les activitats governamentals. A més, el primer ministre necessita la confiança de la Cambra, així que si no superés una moció de confiança o s'aprovés una moció de censura, es veuria obligat a dimitir. Pel que fa a la funció legislativa, la Cambra dels Comuns preval per sobre de la dels Lords. Tot i que en general ambdues cambres poden iniciar el procés legislatiu, les lleis que tinguin a veure amb impostos o diner públic Money bills només poden ser iniciades a la Cambra dels Comuns. A més, hi ha certes lleis que la Cambra dels Comuns pot aprovar per consentiment reial (sense l'aprovació de la Cambra Alta).

El poder judicial és independent de les branques legislativa i executiva, encara que la majoria dels jutges són membres de la Cambra dels Lords. Precisament, per poder emfatitzar aquesta independència i poder incrementar la transparència entre el Parlament i les Corts, a l'octubre del 2009 es va establir la Cort Suprema de Justícia del Regne Unit, que actua com a tribunal d'última instància (abans aquesta tasca corresponia a la Cambra dels Lords). Actualment cap membre del Parlament pot ser titular d'un lloc a temps complet en el poder judicial. Seguint la doctrina de primacia parlamentària, el poder judicial no pot derogar cap llei primària aprovada pel Parlament.

Organització territorial

Dades facilitades per la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea

El Regne Unit està constituït per la Gran Bretanya (Anglaterra, Escòcia i Gal·les) i Irlanda del Nord.

Administrativament, només Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord gaudeixen d'autonomia amb parlaments propis. Anglaterra, per contra, no té govern propi i depèn del Parlament del Regne Unit.

El Parlament escocès, ubicat a Edimburg, va ser recuperat després del referèndum dut a terme l'any 1997 (dins el procés de devolució); la primera sessió va ser al maig del 1999. Un procediment semblant es va seguir en el cas de Gal·les, la devolució va ser votada en referèndum també l'any 1997, tot i que no va ser fins al 2011, amb un nou referèndum, que el Parlament va poder aprovar lleis de dret primari sense haver de consultar-ho amb el Regne Unit.

A Irlanda del Nord, després de més de 30 anys de conflicte, l'Acord del Divendres Sant o Acord de Belfast ( Good Friday Agreement ) del 1998 va encetar el procés de pau i va iniciar una nova etapa de l'Assemblea. No obstant això, l'autonomia va quedar suspesa entre el 15 d'octubre de 2002 i el 8 de maig de 2007, principalment pel conflicte entre catòlics i protestants. Des del 2007, l'autonomia ha funcionat sense interrupció.

Anglaterra està formada per 27 comtats de dos nivells, 32 municipis londinencs i la ciutat de Londres o gran Londres, 36 districtes metropolitans i 56 autoritats unitàries (incloent-hi 4 comtats d'un sol nivell).

Irlanda del Nord està composta per 26 àrees municipals; Escòcia, per 32 àrees municipals, i Gal·les, per 22 autoritats unitàries.

informació