Els
països
Nova Zelanda
Nova Zelanda

Dades Bàsiques Dades Bàsiques

Govern

La web oficial del Govern ofereix informació actualitzada sobre la seva estructura i funcions. Pots accedir-hi a través d'aquest enllaç .

Principals ciutats

Wellington (capital), Auckland , Christchurch , Dunedin , Hamilton , Tauranga

Idiomes i moneda

Idiomes: Anglès i maori.

Moneda:

Dòlar neozelandès. Et recomanem que verifiquis el tipus de canvi amb l'euro (a títol orientatiu, es pot trobar informació clicant aquí ).

Estructura política

Dades facilitades per la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea

Tot i que Nova Zelanda no té una constitució escrita, la Llei Constitucional de 1986 és la principal declaració formal de l'estructura «constitucional» de Nova Zelanda.

Nova Zelanda és una monarquia constitucional i una democràcia parlamentària. La reina Isabel II és la cap d'Estat i la seva representació al territori de Nova Zelanda l'exerceix la figura del governador general nomenat a proposta del primer ministre. Tot i que disposen de certs poders, normalment la reina i el governador general no poden exercir-los sense l'aprovació del Gabinet neozelandès. El governador general nomena els ministres a proposta del primer ministre, que és alhora el líder del partit o coalició governant del Parlament. El poder executiu recau en el Gabinet de ministres del Govern, liderat pel primer ministre.

El poder legislatiu de Nova Zelanda és en mans d'un parlament unicameral, la Cambra de Representants, de 120 membres. La Cambra és elegida per eleccions populars cada tres anys. Fins el 1993 el sistema de votació havia estat directe, però des de les eleccions del 1996 es fa servir un sistema de representació proporcional mixta. Segons aquest, cada persona té dret a dos vots: un per decidir els 65 escons electorals (inclosos 7 escons maoris) i l'altre per escollir un partit polític concret, per als 55 seients restants. Cada partit ha d'obtenir el 5% dels vots totals per poder ser candidat a ocupar un dels 120 escons.

Pel que fa al sistema judicial, els jutges i funcionaris judicials són nomenats mitjançant estrictes normes basades en el seu exercici i no en colors polítics, amb la voluntat de garantir la seva independència. L'any 2004 el Consell Privat del Regne Unit a Londres va ser substituït per la Cort Suprema de Nova Zelanda com a l'última branca del poder judicial al país. Per sota d'aquest hi ha el Tribunal d'Apel·lació, el Tribunal Superior i altres tribunals inferiors.

A principis del segle XXI, es manté com un dels països amb millor qualitat de vida, segons l'ONU. Nova Zelanda és reconeguda com un dels països més estables i ben governats del món. El 2011, va ser el cinquè país mundial pel que fa a la força de les institucions democràtiques i el primer quant a transparència i manca de corrupció. A part, la participació ciutadana és molt elevada, amb un 74,21% a les últimes eleccions del novembre del 2011. El 67% dels neozelandesos declaren que confien en les seves institucions polítiques, enfront al 56% de mitjana de l'OCDE.

Nova Zelanda fou el primer país del món en atorgar el dret a vot a les dones l'any 1893, i en un breu període entre 2005 i 2006 va esdevenir l'únic país del món amb tots els alts càrrecs del seu govern ocupats simultàniament per dones (cap d'estat, governadora general, primera ministra, presidenta de la Cambra dels Representants i presidenta del Tribunal Suprem).

Organització territorial

Dades facilitades per la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea

Nova Zelanda té més característiques d'un estat unitari que no pas federal. Les competències dels governs locals són, en general, menors que les d'altres regions de països desenvolupats. Per exemple, la policia i l'educació estan en mans del poder central.

A partir de les reformes d'dministració local de 1996, Nova Zelanda va quedar dividida en 16 regions, que són la màxima força de poder local. Aquestes regions, totes governades per la seva respectiva Junta, són: Auckland, Badia de Plenty, Badia d'Hawke, Northland, Taranaki, Gisborne, Waikato, Manawatu-Wanganui i Wellington a l'Illa del Nord, Canterbury, Otago, Nelson, Marlborough, Southland, Tasman i West Coast a l'Illa del Sud.

Les regions estan dividides alhora en 74 autoritats territorials, dins les quals hi ha 16 consells de ciutat i 57 consells de districte; més el consell de les Illes Chatham. Totes les divisions tenen a una personalitat en cap, ja sigui un president (regions) o un alcalde (territoris), elegida per períodes de tres anys. Les regions són responsables de la gestió del medi ambient, d'aspectes regionals de la defensa civil i del transport regional. Els territoris, per la seva banda, s'encarreguen (sempre a nivell local) de l'ús de les terres i la seva gestió, de la xarxa de serveis públics i la gestió dels residus, les carreteres, les biblioteques, els parcs i les reserves i el desenvolupament de la comunitat. Les autoritats regionals i territorials són també perceptores dels impostos de propietat, utilitzats per finançar els plans regionals i territorials de les activitats del govern. Molt sovint el grau de cooperació entre ambdues és molt elevat.