Els
països
Itàlia
Itàlia

Dades Bàsiques Dades Bàsiques

Govern

La web oficial del Govern ofereix informació actualitzada sobre la seva estructura i funcions. Podeu accedir-hi a través d’aquest enllaç.

Principals ciutats

Roma (capital de la República Italiana), Milà Nàpols, Torí Palerm, Gènova Cagliari.

Idiomes i moneda

Idiomes: 

L’italià és la llengua oficial a tota la República. També és oficial l’alemany a la regió del Trentino-Alto Adige i el francès a la regió de la Vall d’Aosta, d’acord amb els  estatuts d’autonomia respectius.

D’altra banda, el segon article de la Llei número 482 de 15 de desembre de 1999 disposa que, en aplicació de l'article 6 de la Constitució i en harmonia amb els principis generals establerts pels organismes europeus i internacionals, la República protegeix la llengua i la cultura dels parlants de l’albanès, del català, de l’alemany, del grec, de l’eslovè i del croat, així com les dels parlants del francès, el franc-provençal, del friülà, del ladí, de l’occità i del sard.  

Moneda:  Euro.

Itàlia forma part de la zona euro des del 1999. L’euro està regulat pel Banc Central Europeu (BCE).

Estructura política

Dades facilitades per la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea

Itàlia és una República parlamentària regida per la Constitució aprovada l'any 1947(Costituzione della Repubblica Italiana).

El poder executiu està format pel president de la República i pel primer ministre. El president de la República és el cap de l'Estat i com a tal el seu paper és representar la nació així com garantir que la política italiana compleixi  la Constitució. El president és escollit pel Parlament en una sessió conjunta de la Cambra de Diputats i del Senat més 58 representants regionals. D'entre les funcions del president destaquen: nomenar el primer ministre, promulgar decrets llei (que caduquen als 60 dies sino són ratificats pel Parlament), convocar referèndums, presidir el Consell Superior de la Magistratura, nomenar els càrrecs més importants de l'Estat així com una part dels jutges del Tribunal Constitucional i fins a cinc senadors vitalicis. El president també pot dissoldre les cambres parlamentàries i convocar eleccions. Així, tot i no tractar-se d'un sistema presidencialista, el cap de l'Estat italià té una influència notable en la vida política del país.

Per contra, el primer ministre (oficialment president del Consell de Ministres de la República Italiana), que exerceix com a cap del Govern, té menys poders que altres homòlegs seus. El primer ministre no pot dissoldre el Parlament ni revocar ministres. Per  dur a terme la majoria d'activitats polítiques necessita el vot d'aprovació del Consell. El primer ministre és designat pel president després d'eleccions generals; podrà ser el líder de la coalició guanyadora de les eleccions o la persona que el president  consideri indicada per  formar un govern de concentració. El candidat escollit pel president necessita la confiança d'ambdues cambres.

El poder legislatiu resideix en el Parlament. El Parlament està constituït per dues cambres, la Cambra de Diputats i el Senat, i es tracta d'un sistema bicameral perfecte ja que ambdues cambres tenen els mateixos poders i drets. Qualsevol de les cambres pot iniciar el procés legislatiu i cal l'aprovació d'ambdues perquè una llei sigui aprovada. Si una cambra introdueix esmenes al projecte de llei iniciat per l'altra, la llei esmenada haurà de tornar a ser aprovada per la cambra que va iniciar el procés. La Cambra de Diputats està formada per 630 membres escollits per sufragi universal (majors de 18 anys) cada 5 anys amb base nacional. Per  garantir una majoria que pugui governar, a la coalició guanyadora se li assignen com a mínim el 54 % dels escons.

El Senat està format per 315 membres més un reduït nombre de senadors vitalicis escollits pel president (mai més de 5) per mèrits excepcionals. Els senadors són escollits per sufragi universal (majors de 25 anys) cada 5 anys amb base regional. A la coalició guanyadora de cada regió se li assignen com a mínim el 55 % dels escons d'aquella regió. 

Organització territorial

Dades facilitades per la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea

El país està dividit en 20 regions que al seu torn estan subdividides en 94 províncies. Cada regió compta amb el seu propi òrgan de govern elegit per sufragi i totes gaudeixen d'una autonomia considerable. Cinc de les vint regions italianes disposen d'autonomia i estatut especials per motius històrics, geogràfics o culturals: Vall d'Aosta, Friül-Venècia Júlia, Sicília, Sardenya i Trentino-Tirol del Sud.

Al capdavant de la província hi ha el prefecte, nomenat pel govern central, davant el qual respon de la seva funció de govern, però que en la pràctica compta amb poc poder. El verdader govern de la província està en mans d'un consell electe i d’un comitè executiu provincial.

informació