Quines dificultats et vas trobar en arribar al país de destinació?
La dificultat de traslladar-se als EUA, en comparació amb països europeus, s'agreuja per la necessitat d'un visat a més d'una cultura laboral ben diferent de la nostra. Per entrar al món laboral, més enllà dels contactes que són els que t'obren portes, es valoren molt les referències tant acadèmiques com professionals. Ja pots haver estudiat a la millor universitat europea, que si no tens estudis als EUA les empreses no tenen cap referència de quin tipus de formació tens o en quina mena d'universitats has estudiat. D'altra banda, el currículum professional no se centra únicament en les experiències professionals, valoren molt les petites feines que has fet al llarg de la teva vida i els voluntariats. D'aquests últims, està bé tenir-ne una llista llarga i acompanyada de recomanacions de les institucions.
Et va costar trobar la primera feina? Quina va ser la via per a trobar-la?
La primera feina va ser un voluntariat, i com a tal va ser molt fàcil aconseguir-la. És una molt bona via per conèixer gent, fer contactes i començar a fer-te un currículum al país. La millor estratègia a l'hora de buscar feina és anar a demanar entrevistes informatives i mirar de posar un peu a dins, encara que sigui per ser l'ombra d'algú durant un temps determinat. No obstant això, la facilitat de trobar feina varia molt depenent de l'estat en el qual et trobes, i òbviament també depèn de les possibilitats econòmiques de cadascú (si depens d'un sou o no).
Quina incidència té el coneixement i domini de la llengua en les expectatives d'integració?
Tot i la gran quantitat d'hispanoparlants, necessites l'anglès per poder-te desenvolupar i integrar. Això també depèn del lloc on et trobes, no només per la composició demogràfica, sinó per la manera de ser local: tots aquests factors fan que la integració sigui més fàcil o més difícil, i és que els EUA són molt més heterogenis del que sembla en aquest sentit. Però, en qualsevol cas, l'anglès sempre és essencial per a la vida professional.
Quines són les diferències més rellevants respecte al món laboral a Catalunya?
La cultura laboral és bastant diferent de la que nosaltres coneixem i vivim. Aquí la jornada laboral és més curta i no perquè es treballi menys, sinó tot el contrari: la gent aprofita cadascun dels minuts que passa a la feina. Quan s'arriba a la feina no hi ha temps per prendre un cafè o per xerrar amb el company sobre com ha anat el cap de setmana, i el temps per dinar és d'un màxim de mitja hora. Així, les hores que s'inverteixen en productivitat són moltes més. A casa crec que existeix un problema, i és que s'acostuma a comptabilitzar el rendiment segons les hores que els treballadors són a l'empresa, i això és completament erroni, ja que en molts casos es tendeix a escalfar la cadira.
Als EUA la jornada laboral acaba al voltant de les 17h, i els companys de feina acostumen a ser només això, companys de feina, mentre que a casa la tendència és fer-se'n amic.
Vas beneficiar-te d'accions d'acollida al país receptor?
El sector públic no ofereix cap mena de suport o acció d'acollida, de manera que, com passa amb moltes altres coses, això queda en mans de la iniciativa privada. Així, les accions d'acollida per part del país receptor depenen de la situació en la qual cadascú arriba al país: si arribes com a estudiant, el centre educatiu t'ajuda; amb un visat laboral, l'espònsor se'n fa càrrec; i si la teva parella és autòctona, ja tens una xarxa de suport. Cap d'aquests casos té res a veure amb quan arribes amb la maleta i el currículum sota el braç, com va ser el meu cas. Les poques accions d'acollida de què em vaig beneficiar van provenir de persones que havien arribat al país en la mateixa situació que la meva, i aquestes persones les vaig anar coneixent a poc a poc. Al Casal Català hi ha gent que pot haver-se trobat en la teva situació i des de l'experiència intenta donar-te consells, posar-te en contacte amb gent, etc.
Un fet que ho simplifica tot (quan la situació és propícia) és el casament, bé amb un nord-americà (que t'ho soluciona tot de cop), o bé amb algú amb alguna modalitat de visat que permeti als seus familiars directes treballar.
Aconseguir el permís de treball, però, és un tràmit independent del visat i triga uns quants mesos; per tant, cal estar sempre pendent de la durada del visat i del tempo de tot plegat, ja que el primer cop que vaig sol·licitar el permís em vaig trobar que al cap de 5 mesos em caducava el visat i, per tant, també el permís que m'acabaven de donar.
Un cop renovat el visat, vaig haver de tornar a tramitar el permís de treball i esperar-me 3 mesos més.
Quin és l'hàbit social del país que més t'ha sorprès?
A dia d'avui encara em sorprenen molts hàbits, sovint impensables a casa. Els hàbits alimentaris van més enllà de les expectatives que en tenim a casa. Mengen malament, sí, però a un nivell més extrem del que imaginava. Ni tan sols se'n salven famílies amb bon nivell econòmic i educades, o persones vegetarianes. Als infants se'ls dóna el mateix tipus de mala alimentació, fins i tot a les escoles, cosa impensable a Catalunya, on la dieta dels més petits és la més important i controlada.
El fast food és la manera més econòmica d'alimentar-se, ja sigui en restaurants o bé comprant al supermercat, on sempre hi ha un gran nombre de cupons per comprar a un preu molt baix. Per contra, intentar menjar bé pot resultar molt car. Però no és només el preu, sinó la cultura, els costums i el ritme de vida. Per tal de compensar la dieta, hi ha molts productes miracle (pastilles fetes a base de te verd i altres herbes) que t'animen a perdre pes sense canviar els hàbits alimentaris ni haver de fer exercici, i complements vitamínics de tot tipus. No obstant això, també és cert que en els tres anys que fa que visc als EUA he vist un gran canvi en la manera d'anunciar productes més saludables i una proliferació considerable d'aquest tipus d'aliments més sans.
Si retrocedíssim en el temps, just abans d'anar-te'n, quina informació hauries agraït tenir?
Abans de marxar m'hauria agradat tenir informació sobre els diferents tipus de visats, les característiques que tenen i les obligacions que impliquen. També hauria volgut conèixer tot allò relacionat amb el permís de treball: documents necessaris, temps de tràmit i relació amb les dates de validesa del visat. Per acabar, hauria agraït tenir informació sobre tot allò que fa referència al procés de buscar feina: impossibilitat d'homologació del currículum acadèmic, organització d'un currículum, elaboració d'una carta de presentació i importància de les cartes de referència.
Atesa la teva experiència, si haguessis de donar un consell a qui acaba d'arribar, quin seria?
A qui acaba d'arribar, li aconsellaria contactar des del primer dia amb el Casal Català o, si en aquell estat no n'hi ha, amb la Casa d'Espanya, i dir a tothom que ets nou i busques feina. En el cas dels EUA és essencial venir al país vinculat ja amb alguna institució, ja sigui per feina o per estudis. Venir sense aquest vincle dificulta l'entrada tant al país com al món professional.
Experiències migratòries prèvies
