Quines dificultats et vas trobar en arribar al país de destinació?
Per molt que sempre es digui que Dinamarca és un país on es viu molt bé, on les ajudes de l'estat són molt grans i on es troba feina molt ràpid, a mi m'agradaria matisar-ho des del meu punt de vista.
Jo fa tot just un any (11 de maig del 2013) que em vaig instal·lar a Copenhaguen. El meu marit és danès i aquesta era la raó per triar Dinamarca com a país de destinació.
Havia acabat els estudis d'Arquitectura a la UPC l'abril del 2013 i no hi havia un futur gaire clar per a la meva carrera professional.
Un avantatge quan arribes al país és que amb l'anglès et pots moure pertot arreu, tothom el parla gairebé a la perfecció. Tot i així, estudiar i aprendre el danès al més ràpid possible és imprescindible. Tot està escrit en danès, tothom parla el danès quotidianament i és importantíssim dominar-lo si et vols sentir integrat. Al principi, quan algú és de fora i no se'n surt amb el danès, els fa gràcia i canvien a l'anglès, però aviat es cansen i si no tens uns coneixements bàsics de l'idioma acabes sent aquell que no s'adapta ni s'integra.
Pel que fa al tema feina, tot i que gairebé totes les empreses que tenen sucursals en diferents països treballen en anglès, també és molt important mostrar que s'està fent un esforç per dominar la llengua. Si ets l'únic que no parla danès, no solen canviar a l'anglès quan es fan reunions, es dina a la cantina, etc.
Tot i estar casada amb un danès, crec que integrar-se a Dinamarca és força difícil. Les persones són molt amables però fer un grup d'amics danesos és força difícil, ells ja tenen la seva vida feta. Molts estrangers acaben tenint grups internacionals com a grups d'amics.
Una altra dificultat que trobes en arribar té a veure amb tots els papers que s‘han de fer. Moure's pel sistema no és tan fàcil, i a més tota la documentació que t'arriba a casa és en danès -tot i que això, en el meu cas, no va suposar un problema perquè la meva parella és danesa.
Et va costar trobar la primera feina? Quina va ser la via per trobar-la?
Com ja he dit abans, sóc arquitecta i fa un any que visc al país. De moment, encara no he trobat feina i no he tingut l'oportunitat de fer ni una entrevista. El món de l'arquitectura no està gaire bé al país i, com que hi ha tanta emigració, els danesos són cada cop més reticents a oferir feina a gent que no domina el danès amb un nivell satisfactori tant escrit com parlat.
És molt difícil aconseguir una entrevista de feina si no tens una xarxa de connexions prou àmplia -el que aquí anomenen network. Jo, de moment, estic dedicada a l'estudi de la llengua al 100%.
Una estratègia força bona és venir al país quan encara estudies, fer unes pràctiques (sense cobrar) i ja quedar-te al país, intentant que l'empresa on has fet les pràctiques t'ofereixi feina.
En el meu cas, fa dos anys i mig vaig fer unes pràctiques aquí durant 5 mesos, però crec que el problema va ser que vaig haver de tornar a Barcelona per acabar la carrera. Després, quan vaig voler tornar a Dinamarca, ja no necessitaven cap nou empleat. En canvi, quan havia acabat de fer les pràctiques sí que m'havien ofert quedar-me, però vaig haver de renunciar-hi per tornar cap a Catalunya i acabar els estudis.
Tot i així, ho valoro com una experiència bona en el món de l'arquitectura.
Quina incidència té el coneixement i domini de la llengua en les experiències d'integració?
Tal com ja he explicat en la resposta a la primera pregunta, penso que té molta incidència. Voldria afegir que, si tens permís de residència, l'estat t‘ofereix classes de danès gratuïtes, és una molt bona oferta.
Quines són les diferències més rellevants respecte del món laboral a Catalunya?
Des de la meva experiència i la del meu marit, Dinamarca, sempre que es treballi amb les mateixes condicions que un danès, és un bon país per treballar.
La setmana laboral és de 37h i l'horari és molt bo. Molts despatxos i bufets d‘enginyers tenen horari flexible per entrar a la feina (entre les 7h i les 10h), i l'horari normal és de 8h a 16h. En general es para mitja hora per dinar i tothom dina a la feina. L'horari és molt bo ja que et permet tenir vida familiar a partir de les 17h.
L'horari de botigues també és molt bo per al treballador, ja que a les 18h tothom és a casa. La vida aquí està molt pensada per passar temps amb la família, fer esport o dedicar-se a les activitats que cadascú trobi interessants.
Un altre avantatge és que la jerarquia laboral és gairebé horitzontal. Els caps no tenen despatxos propis sinó que seuen al teu costat, a la mateixa taula i en una cadira com la teva. Respecten tots els treballadors i estan oberts a sentir l'opinió de tothom, fins i tot si ets un simple estudiant que fa pràctiques.
Et vas beneficiar d‘accions d'acollida al país receptor?
No, perquè si ets de la UE tens dret a la lliure circulació i per tant és difícil obtenir cursos d'acollida.
Una cop domines l'idioma sí que pots accedir a uns cursos que es diuen La meua primera feina, en els quals t'ajuden a elaborar el CV i a treballar altres estratègies, tot en danès. Cal dir que el danès és un idioma molt difícil d'aprendre, sobretot per als parlants de llengües romàniques, com el català o el castellà. Penso que es necessita com a mínim un any i mig de dedicació, amb unes 16h setmanals de classe.
Quin és l'hàbit social del país que més t‘ha sorprès?
Tot i que tots som europeus i per tant força similars, hi ha moltes coses que a nosaltres, de cultura mediterrània, ens sorprenen.
Una d'aquestes qüestions és que els danesos no són espontanis, sinó que planegen totes les activitats, tant si són de feina com de plaer. Si vols quedar per fer una cafè o una cervesa amb un amic danès, miraran l'agenda i s‘ho apuntaran al calendari, i et pots trobar que per concertar una trobada d'una hora per prendre un cafè et diguin: “D'aquí dues setmanes”. Per a nosaltres es fa estrany i al principi costa moltíssim, perquè no hi estem acostumats.
Un altre hàbit social al qual costa acostumar-se és que si et fas molt amic d'un danès i esperes que t'introdueixi al seu grup d'amics, estàs perdut. Un danès podrà ser molt amic teu i podreu quedar moltes vegades, però mai et presentarà els seus amics. Per això, sempre tenen els caps de setmana plens, ja que queden per sopar amb una parella un cap de setmana, amb els amics de l'institut un altre dia, amb els de la universitat un altre dia, etc. Però mai barregen grups en un mateix esdeveniment, tret que es tracti d'una celebració com un bateig, una confirmació, un casament, etc.
Si retrocedíssim en el temps, just abans d'anar-te'n, quina informació hauries agraït tenir?
M'hauria agradat saber que, si vols anar a viure a Copenhaguen, trobar un lloc per viure és dificilíssim i pot ser que en un any hagis de fer quatre mudances. Per tant, cal estar preparat!
També hauria agraït saber que, per trobar feina, cal tenir molts contactes, i això demana molt temps.
Finalment, hauria estat bé saber que, amb menys de 1.000 euros al mes, gairebé no es pot viure, encara que no es gasti gaire. I és que s'ha de tenir en compte que és un país on tot és molt car: per exemple, una cervesa val 8 euros.
Atesa la teva experiència, si haguessis de donar un consell a qui acaba d'arribar, quin seria?
Els meus consells serien aquests:
Dedica les dues primeres setmanes només a solucionar papers amb l'administració i a buscar pis.
- A més a més, intenta buscar pis des de Catalunya abans també, perquè pot ser que triguis més de dos mesos a trobar-ne.
- Compra't una bici de segona mà de seguida, perquè serà el teu mitjà de transport.
- Tingues un molt bon domini de l'anglès i, si et planteges quedar-te força temps al país, comença a estudiar danès al més aviat possible. Cal dir que, per gaudir de classes gratuïtes, cal haver fet tot els tràmits administratius abans. Cal tenir present també que hi ha diversos requisits, com disposar de fons suficients (uns 1.000 euros multiplicats pels mesos que vols quedar-te al país), que cal complir per aconseguir el permís de residència, sense el qual no es pot accedir a les classes de danès ni tampoc no es pot gaudir de la sanitat pública, obrir un compte bancari, etc.