Experiències migratòries prèvies

Quines dificultats et vas trobar en arribar al país de destinació?

La dificultat més gran és començar a conèixer persones natives del país. Els danesos poden ser molt amables i simpàtics, però si no et presenta algú o t'introdueix dins d'un ambient és quasi impossible començar una conversa o iniciar una amistat amb ningú. Aquest fet a mi se'm fa estrany, no sé si és perquè sóc de poble.

D'altra banda, la llengua també pot ser una dificultat, perquè, tot i que tothom parla anglès, per tal de trobar feina o tenir un dia a dia normal necessites parlar danès, o com a mínim entendre'l.

Et va costar trobar la primera feina? Quina va ser la via per trobar-la?

De fet, encara no he pogut trobar feina. Fa una mica més d'un mes que sóc a Dinamarca, he enviat currículums i m'he presentat a diversos llocs, però encara no he tingut sort. Crec que un dels problemes és que encara no domino perfectament la llengua. A més, sóc estudiant, la qual cosa significa que encara no tinc cap títol per poder exercir.

Quina incidència té el coneixement i domini de la llengua en les expectatives d'integració?

Aquí quasi tothom domina l'anglès, i el danès no és del tot necessari si només vols passar una temporada al país, però si el que vols és integrar-te, fer vida normal, tenir una vida social amb persones natives i trobar feina, llavors és necessari. És com a Catalunya, on tothom domina el castellà, i no ens fa res parlar-lo quan és necessari, però en la nostra vida privada, quan ens trobem amb la família i amics, ens sentim més còmodes parlant la nostra llengua. I a més, fa molta il·lusió veure que la gent de fora intenta parlar la nostra llengua, i aquí és el mateix: són un poble petit i, si els que venim a començar una vida aquí no intentem parlar danès, acabaran perdent la seva llengua. També és veritat, però, que pels carrers de Copenhaguen se sent parlar més anglès que danès.

Quines són les diferències més rellevants respecte del món laboral a Catalunya?

Jo encara no he tingut la sort de poder treballar aquí, però pel que veig per la meva parella, pels amics i per la família, crec que una de les grans diferències són els horaris. Comencen aviat i segueixen l'horari europeu amb un descans molt breu per dinar, i surten de treballar relativament aviat. Tenen molt d'interès a poder estar amb la família i tenir els vespres lliures, de manera que fins i tot les botigues dels carrers més comercials i turístics tanquen a les 6 de la tarda durant la setmana, el dissabte tanquen abans i el diumenge no obren per tal que els treballadors tinguin temps lliure.

Una altra diferència són els salaris. Són molt més elevats que a casa, però també paguen més impostos, els quals es reflecteixen després en les ajudes, en el dia a dia i en la qualitat de vida.

Vas beneficiar-te d'accions d'acollida al país receptor?

La universitat on començaré a estudiar al setembre sí que m'està proporcionant ajuda per trobar un lloc on viure i el que necessitaré durant el dia a dia. També han preparat uns dies per començar a conèixer els que seran els meus companys, visitar la universitat, la ciutat. Són molt amables.

Quin és l'hàbit social del país que més t'ha sorprès?

És una qüestió molt personal, però quan estic esperant en una cua en un supermercat o al metro, les persones del meu voltant es col·loquen molt a prop, és a dir, no respecten el que seria l'àrea personal. Em fa sentir bastant incòmoda. Amb el temps, però, suposo que m'hi acostumaré.

Un altre hàbit és que sempre que en tenen ocasió treuen una bandera danesa. Quan arriben a la casa de vacances hissen la bandera al jardí perquè els veïns sàpiguen que han arribat, o durant els aniversaris posen banderes a la porta de casa i a la taula on es fa la celebració n'hi ha de totes mides, en petits pedestals, com escuradents clavats als pastissos, al jardí... També treuen les banderes en esdeveniments esportius per animar. Bàsicament, no necessiten cap excusa per treure una bandera.

Si retrocedíssim en el temps, just abans d'anar-te'n, quina informació hauries agraït tenir?

Hauria agraït una mica d'informació sobre com trobar feina, els papers necessaris, la normativa o quins són els requeriments per poder aconseguir la residència. Em va costar molt de trobar a Internet, i de fet vaig trobar molt poca informació. També vaig fer trucades, però em van dir poca cosa. Finalment em vaig deixar guiar per les persones que coneixia del país.

Atesa la teva experiència, si haguessis de donar un consell a qui acaba d'arribar, quin seria?

Jo fa poc temps que sóc aquí i la meva arribada ha estat molt senzilla gràcies al fet que el meu xicot és danès i té un pis propi al qual m'he traslladat. Però a algú que vingui aquí sense conèixer ningú, li aconsellaria que aprengui danès tan ràpid com pugui i que intenti entrar en cercles on hi hagi danesos, per integrar-se en la cultura danesa.

El segon consell és que aconsegueixi una bicicleta, ja que és el mitjà de transport més senzill, barat i ràpid, i bàsicament tothom va amb bicicleta faci el temps que faci.

I, per acabar, li recomanaria que entri en contacte amb el Casal Català, per no perdre el contacte amb la nostra cultura. Fan moltes activitats i mostren les nostres tradicions als habitants del país. Jo, de moment, he estat en una de les activitats, el Catalan Film Festival, en què es van projectar pel·lícules catalanes, seguides de diverses activitats per tal de promoure la nostra cultura.

Quines dificultats et vas trobar en arribar al país de destinació?

Per molt que sempre es digui que Dinamarca és un país on es viu molt bé, on les ajudes de l'estat són molt grans i on es troba feina molt ràpid, a mi m'agradaria matisar-ho des del meu punt de vista.

Jo fa tot just un any (11 de maig del 2013) que em vaig instal·lar a Copenhaguen. El meu marit és danès i aquesta era la raó per triar Dinamarca com a país de destinació.

Havia acabat els estudis d'Arquitectura a la UPC l'abril del 2013 i no hi havia un futur gaire clar per a la meva carrera professional.

Un avantatge quan arribes al país és que amb l'anglès et pots moure pertot arreu, tothom el parla gairebé a la perfecció. Tot i així, estudiar i aprendre el danès al més ràpid possible és imprescindible. Tot està escrit en danès, tothom parla el danès quotidianament i és importantíssim dominar-lo si et vols sentir integrat. Al principi, quan algú és de fora i no se'n surt amb el danès, els fa gràcia i canvien a l'anglès, però aviat es cansen i si no tens uns coneixements bàsics de l'idioma acabes sent aquell que no s'adapta ni s'integra.

Pel que fa al tema feina, tot i que gairebé totes les empreses que tenen sucursals en diferents països treballen en anglès, també és molt important mostrar que s'està fent un esforç per dominar la llengua. Si ets l'únic que no parla danès, no solen canviar a l'anglès quan es fan reunions, es dina a la cantina, etc.

Tot i estar casada amb un danès, crec que integrar-se a Dinamarca és força difícil. Les persones són molt amables però fer un grup d'amics danesos és força difícil, ells ja tenen la seva vida feta. Molts estrangers acaben tenint grups internacionals com a grups d'amics.

Una altra dificultat que trobes en arribar té a veure amb tots els papers que s‘han de fer. Moure's pel sistema no és tan fàcil, i a més tota la documentació que t'arriba a casa és en danès -tot i que això, en el meu cas, no va suposar un problema perquè la meva parella és danesa.

Et va costar trobar la primera feina? Quina va ser la via per trobar-la?

Com ja he dit abans, sóc arquitecta i fa un any que visc al país. De moment, encara no he trobat feina i no he tingut l'oportunitat de fer ni una entrevista. El món de l'arquitectura no està gaire bé al país i, com que hi ha tanta emigració, els danesos són cada cop més reticents a oferir feina a gent que no domina el danès amb un nivell satisfactori tant escrit com parlat.

És molt difícil aconseguir una entrevista de feina si no tens una xarxa de connexions prou àmplia -el que aquí anomenen network. Jo, de moment, estic dedicada a l'estudi de la llengua al 100%.

Una estratègia força bona és venir al país quan encara estudies, fer unes pràctiques (sense cobrar) i ja quedar-te al país, intentant que l'empresa on has fet les pràctiques t'ofereixi feina.

En el meu cas, fa dos anys i mig vaig fer unes pràctiques aquí durant 5 mesos, però crec que el problema va ser que vaig haver de tornar a Barcelona per acabar la carrera. Després, quan vaig voler tornar a Dinamarca, ja no necessitaven cap nou empleat. En canvi, quan havia acabat de fer les pràctiques sí que m'havien ofert quedar-me, però vaig haver de renunciar-hi per tornar cap a Catalunya i acabar els estudis.

Tot i així, ho valoro com una experiència bona en el món de l'arquitectura.

Quina incidència té el coneixement i domini de la llengua en les experiències d'integració?

Tal com ja he explicat en la resposta a la primera pregunta, penso que té molta incidència. Voldria afegir que, si tens permís de residència, l'estat t‘ofereix classes de danès gratuïtes, és una molt bona oferta.

Quines són les diferències més rellevants respecte del món laboral a Catalunya?

Des de la meva experiència i la del meu marit, Dinamarca, sempre que es treballi amb les mateixes condicions que un danès, és un bon país per treballar.

La setmana laboral és de 37h i l'horari és molt bo. Molts despatxos i bufets d‘enginyers tenen horari flexible per entrar a la feina (entre les 7h i les 10h), i l'horari normal és de 8h a 16h. En general es para mitja hora per dinar i tothom dina a la feina. L'horari és molt bo ja que et permet tenir vida familiar a partir de les 17h.

L'horari de botigues també és molt bo per al treballador, ja que a les 18h tothom és a casa. La vida aquí està molt pensada per passar temps amb la família, fer esport o dedicar-se a les activitats que cadascú trobi interessants.

Un altre avantatge és que la jerarquia laboral és gairebé horitzontal. Els caps no tenen despatxos propis sinó que seuen al teu costat, a la mateixa taula i en una cadira com la teva. Respecten tots els treballadors i estan oberts a sentir l'opinió de tothom, fins i tot si ets un simple estudiant que fa pràctiques.

Et vas beneficiar d‘accions d'acollida al país receptor?

No, perquè si ets de la UE tens dret a la lliure circulació i per tant és difícil obtenir cursos d'acollida.

Una cop domines l'idioma sí que pots accedir a uns cursos que es diuen La meua primera feina, en els quals t'ajuden a elaborar el CV i a treballar altres estratègies, tot en danès. Cal dir que el danès és un idioma molt difícil d'aprendre, sobretot per als parlants de llengües romàniques, com el català o el castellà. Penso que es necessita com a mínim un any i mig de dedicació, amb unes 16h setmanals de classe.

Quin és l'hàbit social del país que més t‘ha sorprès?

Tot i que tots som europeus i per tant força similars, hi ha moltes coses que a nosaltres, de cultura mediterrània, ens sorprenen.

Una d'aquestes qüestions és que els danesos no són espontanis, sinó que planegen totes les activitats, tant si són de feina com de plaer. Si vols quedar per fer una cafè o una cervesa amb un amic danès, miraran l'agenda i s‘ho apuntaran al calendari, i et pots trobar que per concertar una trobada d'una hora per prendre un cafè et diguin: “D'aquí dues setmanes”. Per a nosaltres es fa estrany i al principi costa moltíssim, perquè no hi estem acostumats.

Un altre hàbit social al qual costa acostumar-se és que si et fas molt amic d'un danès i esperes que t'introdueixi al seu grup d'amics, estàs perdut. Un danès podrà ser molt amic teu i podreu quedar moltes vegades, però mai et presentarà els seus amics. Per això, sempre tenen els caps de setmana plens, ja que queden per sopar amb una parella un cap de setmana, amb els amics de l'institut un altre dia, amb els de la universitat un altre dia, etc. Però mai barregen grups en un mateix esdeveniment, tret que es tracti d'una celebració com un bateig, una confirmació, un casament, etc.

Si retrocedíssim en el temps, just abans d'anar-te'n, quina informació hauries agraït tenir?

M'hauria agradat saber que, si vols anar a viure a Copenhaguen, trobar un lloc per viure és dificilíssim i pot ser que en un any hagis de fer quatre mudances. Per tant, cal estar preparat!

També hauria agraït saber que, per trobar feina, cal tenir molts contactes, i això demana molt temps.

Finalment, hauria estat bé saber que, amb menys de 1.000 euros al mes, gairebé no es pot viure, encara que no es gasti gaire. I és que s'ha de tenir en compte que és un país on tot és molt car: per exemple, una cervesa val 8 euros.

Atesa la teva experiència, si haguessis de donar un consell a qui acaba d'arribar, quin seria?

Els meus consells serien aquests:

Dedica les dues primeres setmanes només a solucionar papers amb l'administració i a buscar pis.

• A més a més, intenta buscar pis des de Catalunya abans també, perquè pot ser que triguis més de dos mesos a trobar-ne.
• Compra't una bici de segona mà de seguida, perquè serà el teu mitjà de transport.
• Tingues un molt bon domini de l'anglès i, si et planteges quedar-te força temps al país, comença a estudiar danès al més aviat possible. Cal dir que, per gaudir de classes gratuïtes, cal haver fet tot els tràmits administratius abans. Cal tenir present també que hi ha diversos requisits, com disposar de fons suficients (uns 1.000 euros multiplicats pels mesos que vols quedar-te al país), que cal complir per aconseguir el permís de residència, sense el qual no es pot accedir a les classes de danès ni tampoc no es pot gaudir de la sanitat pública, obrir un compte bancari, etc.