Els
països
Canadà
Canadà

Cobertura sanitària Cobertura sanitària

El sistema sanitari canadenc és dual: públic i privat, ja que tot ciutadà canadenc o resident permanent es troba afiliat automàticament al sistema de salut públic (conegut popularment com a Medicare), i disposa a més, si ho vol, de la possibilitat de complementar-lo contractant una assegurança privada.

Les principals característiques del sistema de salut públic són l'accessibilitat del sistema a tothom, independentment dels seus ingressos, l'oferta integral de serveis, la gestió pública, l'accés universal per tots els ciutadans i residents permanents, i l'aplicació tant dins com fora del país (tot i que això només és efectiu en el cas de les províncies i territoris nacionals; si un canadenc viatja a l'estranger, el sistema limita els serveis sanitaris que cobreix o només cobreix parcialment el seu cost).

Fonamentalment, es tracta d'un sistema d'àmbit nacional les normes del qual són establertes pel Govern federal, però en el qual cada província o territori gestiona la seva pròpia atenció sanitària amb els seus propis plans de salut. En conseqüència, hi ha diferències entre unes províncies i territoris i d'altres pel que fa a les prestacions (per exemple, no totes subvencionen la mateixa llista de medicaments adquirits amb recepta). De fet, si un beneficiari es muda de província o territori està obligat a inscriure's de nou al sistema de salut del seu nou lloc de residència.

El Govern federal proporciona atenció sanitària directa només als militars (en actiu o veterans), als nadius canadencs que visquin en reserves, als presos de les penitenciaries federals i la Reial Policia Muntada del Canadà.

Pel que fa a la pròpia atenció sanitària, cal tenir en compte els següents aspectes, que són comuns a totes les províncies i territoris:

  • Es distingeix entre atenció sanitària primària i atenció especialitzada, a la qual s'accedeix a través del metge d'atenció primària.
    • S'entén per “atenció sanitària primària” la referida a la prevenció i el tractament de lesions i malalties comunes, serveis bàsics d'urgències, atenció sanitària mental bàsica, atenció sanitària pal·liativa i terminal, promoció de la salut, atenció primària per maternitat i altres de similars).
  • Els metges no treballen per al Govern, sinó que són treballadors privats que atenen gratuïtament els pacients del sistema de salut pública i presenten després les seves sol·licituds de reemborsament al pla de salut de la seva província o territori per rebre el pagament pels seus serveis.
  • Tota l'atenció que es consideri “mèdicament necessària” és gratuïta; això inclou la consulta mèdica a la consulta o hospital, el diagnòstic i el tractament. Si no és així, l'atenció és de pagament i cada metge determina les seves pròpies tarifes, que poden variar considerablement segons cada metge.
  • No tots els medicaments estan totalment coberts pel sistema de salut públic; alguns estan subjectes a copagament.
  • No inclou l'atenció dental (a menys que sigui la practicada a un hospital) ni òptica.

Les províncies i territoris, per la seva banda, poden donar cobertura a altres serveis de salut que queden fora del sistema en el cas de certs grups de població, com ara les persones grans, els nens i les persones que reben assistència social.

El sistema públic de salut és finançat pel Govern federal, les províncies i les altres entitats territorials, mitjançant els impostos o altres recursos (per exemple, rendiments de sortejos de loteria), tret de la província de Colúmbia Britànica en què es finança mitjançant primes mensuals fixes, depenent l' import de si es tracta d'una persona sola, una parella o una família amb fills.

L'afiliació al sistema es demostra mitjançant la targeta sanitària (anomenada Health Card). Aquesta targeta s'ha de demanar de seguida que s'arriba al país, i es pot aconseguir el corresponent formulari de sol·licitud a les consultes mèdiques, les farmàcies, els hospitals, etc. Un cop feta la sol·licitud, les autoritats sanitàries de la província o territori de residència s'encarreguen d'enviar la targeta per correu postal. Tot i així, cal tenir en compte que les províncies del Quebec, Colúmbia Britànica, Ontàrio i Nova Brunswick exigeixen que el sol·licitant porti residint 3 mesos com a mínim al Canadà per poder ser atès.

El sistema de salut privat està constituït per les mútues i companyies asseguradores privades establertes al país. De fet, gairebé tots els treballadors per compte aliè s'afilien a una mútua a través de la seva empresa o contracten una assegurança privada per cobrir les despeses corresponents a l'atenció sanitària especialitzada, ja que la legislació canadenca prohibeix a mútues i asseguradores oferir una assegurança privada que cobreixi l'atenció sanitària primària.

Important!

Els nous immigrants, en el cas que no puguin optar immediatament a l'atenció sanitària pública, poden sol·licitar un assegurança privada temporal, però això s'ha de fer obligatòriament abans que s'acompleixin 5 dies des de l'arribada a la província o territori de què es tracti.

Pel que fa als turistes espanyols de visita al Canadà, s'ha de tenir en compte que no existeix cap conveni de Seguretat Social amb Canadà en matèria d'atenció sanitària, per la qual cosa es recomana viatjar amb una assegurança mèdica pròpia i que aquesta sigui el més amplia possible, incloent-hi la cobertura de tot tipus de despeses mèdiques durant l'estada i la repatriació a Espanya en cas de necessitat.

informació