Quines dificultats et vas trobar en arribar al país de destinació?
Per a nosaltres, ha sigut tot un repte.
En tenir cinc filles de diferents edats, dues de les quals adolescents, no és només que tu vas a l'aventura i vas a provar sort, sinó que has de pensar en com repercutirà en la vida de la teva família: com els afectarà en els estudis, com s'adaptaran a l'idioma i de quina manera s'integraran al país.
Et va costar trobar la primera feina? Quina va ser la via per trobar-la?
El contacte es va establir a través del meu marit. Jo treballava per la competència de l'empresa on sóc ara, i el meu marit treballava per l'empresa on treballo ara, així que coincidim tots dos.
Els responsables de l'empresa es van adonar que el meu marit no podia continuar treballant des de la distància i li van proposar venir, i a mi em van fer la proposta d'incorporar-me a l'empresa. He viscut el meu procés de forma paral·lela al que ha viscut ell.
La via per trobar la feina, doncs, va ser a partir de la xarxa de contactes laborals que ja teníem. Cal dir que en el meu cas l'empresa va haver de demostrar que necessitava el meu perfil i que era una posició que no podia ocupar cap persona local.
Quina incidència té el coneixement i domini de la llengua en les expectatives d'integració?
Penso que les meves filles ho han notat més, perquè si fins fa poc estudiaven en català i castellà ara ho fan en francès, que inicialment és obligatori. Han après la llengua gràcies a un sistema d'acollida que els ha permès integrar-se molt ràpidament.
Quines són les diferències més rellevants respecte del món laboral a Catalunya?
Bàsicament, hi ha una diferència en la forma de treballar, en l'organització, que és molt diferent. Pel que fa al caràcter, la gent és molt més tancada i costa més compartir coses.
A més, l'horari és molt marcat, també faig més hores. En definitiva, es funciona d'una altra manera.
Vas beneficiar-te d'accions d'acollida al país receptor?
L'empresa ens estava esperant, i ens va ajudar molt amb la paperassa i a l'hora de resoldre dubtes (per exemple relacionats amb la targeta sanitària).
No ens van posar cap trava, considero que som molt afortunats.
I l'escola ens va oferir cursos de francès.
Quin és l'hàbit social del país que més t'ha sorprès?
M'ha sorprès el costum de portar a la feina la famosa boîte à lunch, és a dir, la carmanyola. Em sobta molt menjar a l'oficina en comptes de sortir al carrer. Però ho entenc, perquè és un costum que es forja des de l'escola.
Si retrocedíssim en el temps, just abans d'anar-te'n, quina informació hauries agraït tenir?
M'hauria agradat conèixer els hàbits i costums del país, per poder adaptar-m'hi millor.
Atesa la teva experiència, si haguessis de donar un consell a qui acaba d'arribar, quin seria?
El meu consell seria ser molt obert, molt honrat. La gent t'ajuda, és molt amable.
A més, les organitzacions, si no et poden donar suport, com a mínim t'aporten la possibilitat de conèixer més gent, i així no et trobes sol.
Experiències migratòries prèvies
