Els
països
Alemanya
Alemanya

Escolarització obligatòria Escolarització obligatòria

El sistema educatiu a Alemanya és responsabilitat de cadascun dels 16 estats federats (Länder). El govern federal només determina els criteris generals que l’han de regir, deixant en mans del govern de cada estat federat (Land) el seu desenvolupament i aplicació. Tot i així, el sistema és homogeni a tot el país i només varia en detalls concrets.

Així, tots els nens i nenes que viuen a Alemanya tenen l’obligació d’anar a escola a partir de la tardor de l’any en què fan els sis anys d’edat. Aquesta obligació es manté durant els següents nou anys (deu en els estats federats de Berlin, Brandenburg, Bremen i Turíngia; i a Rin del Nord-Westfàlia quan no es tracti d’un alumne de Gymnasium), fins que facin els 15 anys. A partir d’aquí, tot i que ja no es pot parlar estrictament d’escolarització obligatòria, si l’alumne no vol continuar estudiant voluntàriament, se li exigeix almenys que dediqui els següents tres anys, fins que faci els 18, a formar-se (bé a temps complet, bé a tempos parcial) en una escola professional i assolir un ofici que el capaciti per guanyar-se la vida.

Actualment, el sistema educatiu alemany s’estructura en quatre nivells (es pot obtenir més informació sobre aquest sistema al web del   German Education Server, una iniciativa del German Institute for International Educational Research (DIPF): 

1. Educació preescolars

No forma part de l’ensenyament reglat i, en conseqüència, no és obligatòria, però sí que es troba reconeguda legalment com un dret a partir dels tres anys d’edat i fins que el nen entri a l’educació primària. Tampoc no és gratuïta, ja que els pares paguen una mensualitat en funció dels seus ingressos, independentment que el centre sigui públic o privat. Tot i així, gairebé tots els infants alemanys la cursen.

S’imparteix als següents tipus de centres:

  • Si es tracta d’un nen de menys de tres anys, el centre s’anomena Kinderkrippen i es tracta estrictament d’una llar d’infants que no proporciona més ensenyament que acostumar als nens al llenguatge parlat.
  • Si es tracta d’un nen més gran de tres anys i fins els sis, el centre s’anomena Kindergarten. L’ensenyament consisteix en jocs fins a l’últim any en què els nens comencen a tractar les lletres i els números, però sense que es pugui parlar d’una alfabetització formal.

En aquest sentit, alguns estats federats han creat els anomenats Vorklassen, uns centres específics per a nens a partir dels 5 anys on ja es proporciona algun tipus d’educació que serveixi de preparació de l’educació primària.

Un cas especial es dóna quan es tracta d’un nen amb més de 6 anys i que ja hauria d’haver començat l’educació primària, però que, pel motiu que sigui, es considera que encara no es troba preparat per iniciar-la. En aquest cas, el centre el nen acudeix a un Schulkindergarten fins que finalment s’incorpora a l’educació primària. 

2. Educació primària

És gratuïta (només es paga una part dels llibres de text) i s’inicia quan el nen té sis anys. En total, abasta quatre cursos, de primer a quart grau, terminant quan el nen fa els deu anys.

Als estats federats de Berlín i Brandenburg, l’educació primària abasta sis anys, reduint-se la durada dels nivells posteriors en la mateixa proporció.

S’imparteix a un Grundschule i, per regla general , el nen ha d’assistir sempre al més proper al seu domicili, tot i que alguns estats federats estan treballant per permetre la lliure elecció de Grundschule per part dels pares (una possibilitat que ara mateix només és possible a Rin del Nord-Westfàlia).

En finalitzar aquest període d’ensenyament, no es realitza cap examen ni s’atorga cap títol acadèmic (tret de Baden-Württemberg, que sí que l’atorga), però sí que tots els alumnes reben un butlletí de qualificacions.

En general, la decisió sobre quin tipus d’educació secundària rebrà el nen la prenen els seus pares tenint en compte l’opinió i comptant amb l’assessorament dels seus professors de l’escola primària. Tanmateix,  hi ha estats federats en què la decisió la pren la pròpia escola o les autoritats escolars estatals. 

3. Educació secundària (Sekundarstufe)

Es divideix en dos graus, l’I, que abasta sis cursos; i el II, que abasta tres cursos, terminant tota l’etapa d’educació secundària quan l’alumne fa els 18 anys.

3.1. Educació Secundària I (Sekundarstufe I)

És un període d’educació general per a tots els alumnes, preparatòria per a l’educació secundària II, que té un caire més especialitzat, i s’inicia quan el nen té deu anys . En total, abasta sis cursos, de cinquè a desè, terminant quan el nen fa els 16 anys.

S’imparteix a tres tipus diferents de centres, cadascun dels quals proporciona un tipus de titulació determinada i, en conseqüència, un itinerari educatiu diferent a l’alumne. De qualsevol manera, segons l’estat federat de què es tracti, potser aquests noms canviïn (per exemple, a Berlín només existeix la Integrierte Sekundarschule, que integra tots tres centres). És possible canviar d’un centre a l’altre, però només durant els dos primers cursos.

  • Hauptschule (Mittelschule en Baviera). Proporciona un ensenyament general bàsic adreçat, en principi, a que el nen continuï la seva educació a la formació professional. Abasta cinc cursos, de cinquè a novè grau, i acaba quan el nen fa els 15 anys. Atorga el títol de Hauptschulabschluss. Als estats federats de Baviera, Bremen, Hesse, Saxònia-Anhalt, Slesvig-Holstein i Turíngia aquest títol pot ser millorat voluntàriament i convertit en el qualifizierender Hauptschulabschluss si l’alumne decideix cursar un any més d’educació secundària I, el desè, allargant així la seva estada fins els 16 anys. Fins i tot, si l’alumne que cursa el desè grau, està particularment ben preparat, la Hauptschule pot donar-li l’oportunitat d’obtenir un títol superior com el Mittlerer Schulabschluss (anomenat també Relaschulabschluss en la major part dels estats federats).
  • Realschule. Proporciona un ensenyament general més ampli que el de la Hauptschule adreçat a que el nen continuï la seva educació tant a la formació professional com als estudis superiors. Abasta sis cursos, de cinquè a desè graus, i acaba quan el nen fa els 16 anys. Atorga el títol de Mittlerer Bildungsabschluss (que pot tenir altres noms segons sigui l’estat federat de què es tracti).
  • Gymnasium. Proporciona un ensenyament general encara més ampli que el de la Realschule, adreçat a que el nen continuï la seva educació als estudis superiors. Abasta vuit o nou cursos, depenent de l’estat federat de què es tracti, i acaba quan el nen fa els 18 o 19 anys. Es divideix en dues etapes: la inferior i la superior. La inferior, que és la que es cursa en aquest nivell d’educació secundària I, abasta sis cursos, de cinquè a desè. Per continuar els estudis a la etapa superior (anomenada gymnasiale Oberstufe), l’alumne ha d’aprovar primer aquesta etapa inferior, ja que l’accés d’una a l’altra no és automàtic.

Tanmateix, en resposta a la divisió tradicional descrita anteriorment, hi ha un quart tipus de centre educatiu, els anomenats genèricament Schularten mit mehreren Bildungsgängen (centres educatius que ofereixen més d’un tipus d’educació) i amb un nom específic diferent segons l’estat federat de què es tracti (el més comú és el de Gesamtschule), que combina dos o tres dels esmentats anteriorment.

3.2. Educació secundària II (Sekundarstuffe II)

En acabar l’educació secundària I, els alumnes passen a un dels centres d’educació secundària II, depenent de quina sigui la titulació obtinguda.

Aquests estudis poden ser generals:

  • Gymnasium (gymnasiale Oberstufe). Tal i com ja hem vist, correspon a l’etapa superior d’aquest ensenyament, que abasta tres cursos més, d’onzè a tretzè, i acaba quan el jove fa els 18 anys. Atorga el títol de Allgemeine Hochschulreife, també anomenat Abitur, que permet l’accés directe a la educació superior, sigui quina sigui aquesta.

O poden ser de formació professional:

  • Berufsfachschule. Ofereix formació bàsica a temps complet, tant acadèmica com pràctica, en un ampli nombre d’ocupacions. Per accedir-hi, els alumnes han de tenir el Hauptschulabschluss o el Mittlerer Schulabschluss, depenent del tipus d’ocupació escollida. La durada dels estudis és d’un a tres anys.
  • Fachoberschule. Ofereix formació bàsica a temps complet, tant acadèmica com pràctica, en un ampli nombre d’ocupacions. Per accedir-hi, els alumnes han de tenir el Mittlerer Schulabschluss. La durada dels estudis és de dos anys, tot i que la llei permet que els estats federats que ho vulguin els ampliïn a tres anys. Com a titulació, atorga el Fachhochschulreife, que habilita per continuar amb estudis superiors a una Fachhochschule. Si l’alumne a més ha cursat el tercer any i una segona llengua estrangera, obté el Allgemeine Hochschulreife, també anomenat Abitur.
  • Berufsoberschule. Ofereix formació especialitzada a temps complet o parcial (en aquest cas més perllongada temporalment), tant acadèmica com pràctica, en un ampli nombre d’ocupacions. Per accedir-hi, els alumnes han de tenir el Mittlerer Schulabschluss i almenys dos anys aprovats de qualsevol tipus de formació professional, que ha de ser la mateixa que la que cursaran al Berufsoberschule. Com a titulació, atorga el Fachgebundene Hochschulreife i si l’alumne a més ha estudiat una segona llengua estrangera, obté el Allgemeine Hochschulreife, també anomenat Abitur.
  • Berufsschule. Aplica el sistema d’ensenyament conegut com a “Duales System” o “Sistema Dual”. Aquest sistema consisteix a un tipus especial d’aprenentatge amb educació alhora en una escola professional i pràctiques en una empresa. Depenent del tipus d’estudis escollits, la formació pot durar entre dos i tres anys i mig i termina quan el jove fa els 17 o 18 anys . Com a mínim, es demana tenir el Hauptschulabschluss per accedir-hi. La formació teòrica es dóna a l’escola un o dos dies a la setmana i l’aprenentatge pràctic té lloc a una empresa la resta de dies, directament a un lloc de treball, essent aquest aprenentatge remunerat (en general, d’acord amb l’establert pel conveni col·lectiu corresponent vigent) i estant regulades les seves condicions per un contracte de treball signat entre l’aprenent i l’escola professional. 

4. Educació terciària

Es pot cursar a diversos tipus de centres, depenent del tipus d’ensenyament de què es tracti:

  • Universitats (Universitäten), universitats tècniques (Technische Hochschulen/Technische Universitäten), escoles superiors de Pedagogia (Pädagogische Hochschulen), escoles superiors de Teologia (Theologische Hochschulen) o escoles superiors de l’Administració.
  • Escoles superiors de Música i Art (Kunsthochschulen i Musikhochschulen)
  • Universitats de ciències aplicades (Fachhochschulen  i Verwaltungsfachhochschulen), un tipus d’universitat tècnica que dóna prioritat a l’ensenyament pràctic i l’adquisició d’experiència professional.

Per accedir-hi es necessita el títol acadèmic corresponent al tipus d’institució universitària escollida, ja sigui el Allgemeine Hochschulreife, que permet l’accés universal, o el Fachgebundene Hochschulreife, que només permet l’accés a les universitats tècniques o de ciències aplicades.

Els estudis superiors a la universitat, tant a la tradicional com a la tècnica, adopten el sistema de grau-màster, pel qual el primer requereix de tres anys d’estudis i el segon, dos. En els altres casos, depèn del tipus de centre, ja que poden durar entre dos y tres anys. 

Informació general 

Cal dir que la jornada escolar a Alemanya és molt diferent a les de la resta d’Europa, ja que els nens  tenen classes només al matí, entre les 08.00 h i les 12.00 h a primària i entre les 08.00 h i les 13.30 h en secundària, anant-se tots a casa seva per dinar. Les classes són totes de 45 minuts cada una.

Pel que fa al curs escolar, aquest es divideix en dos semestres. Els períodes de vacances són molt similars a totes les escoles: sis setmanes de vacances a l’estiu, dues setmanes a Pasqua i Nadal i una setmana a la tardor.

informació